miércoles, 28 de noviembre de 2007

26 DE GENER DE 1939: LA CAIGUDA DE LA CIUTAT

El 26 de gener del 1939 l'exèrcit espanyol entrava a per la diagonal. El règim feixista imposava el terror i s'iniciava una de les èpoques més fosques de la història de la nostra ciutat. Milers de veïns i veïnes de la Barcelona Vella patiren repressió, exili, presó o foren afusellats. Fa seixanta-vuit anys.


L'IMPACTE LITERARI DELS BOMBARJEIGS

(testimonis)

"Un vespre, sortint del curs de l'Institut de Cultura de la dona, en arribar a la plaça de Catalunya, van sonar les sirenes. Tots els que hi érem ens vam esporuguir i vam començar a córrer cap als refugis. Jo anava a agafar el Tren de Sarrià i vaig començar a córrer. Vaig trobar una noia que tenia més o menys la meva edat i amb tanta por com jo. Sense coneixe'ns, ens vam agafar del braç i vam córrer les dues juntes fins el tren. En arribar, ens vam acomiadar i mai més no ens hem vist ni he sabut qui era ... ", (Guillem Carbonell)


"(Després del bombardeig), dins l'Escola Milà i Fontanals el silenci era impressionant. El sòcol de l'edifici apareixia com rosegat pels impactes de l'explosió. Al llarg d'aquest sòcol hi havia sis persones ajagudes: un noi i cinc cossos grans. Eren morts (…) L'enfollida mare d'aquell noi mort va comparèixer, i allà hauríeu vist la seva desesperada lluita, estiregassant ella el cos del fill que un home també estiregassava pel seu cantó, ben disposats a no deixar-se'l prendre. Fins que tots els esforços de la mare van ser inútils, i va haver de veure el cos del fill amuntegat damunt d'altres cadàvers en el camió que se'ls enduia tots cap al dipòsit del Clínic."
(Josep Miracle, Barcelona).


Eren les 9.05 del matí del dimarts 31 de maig de 1938,en plena Guerra Civil espanyola, quan cinc avions italians,

Savoia S-79, procedents de Mallorca, van deixar caure sobre el centre de Granollers 60 bombes de 750 quilos de

metralla. Era el moment de més moviment a la ciutat, els infants anant a l’escola i molta gent al carrer fent cua per

obtenir menjar. Així que l’impacte del bombardeig, d’un sol minut de durada, va ser enorme, amb almenys 224

morts i 80 edificis sinistrats.

Com cada matí, Dolors Traveria, que llavors tenia 10anys, es dirigia a l’escola de les Josefines. En el moment

del bombardeig, “era davant el quiosc, cada dia passàvem a veure el TBO. Quan vam arribar a l’escola, ens van fer

estirar en un camp de cols de darrere amb una agulla imperdible a la boca per evitar que, per l’esclat, ens rebentéssim.

Quan va haver passat el bombardeig, la mestra Agnès Vendrell ens va acompanyar a casa”, explica.

Emili Ramon, que ja era un noi de 14 anys, va viure el bombardeig des de lluny, ja que “era a l’Ametlla, a casa

dels meus avis. Estàvem llaurant una carena amb el meu avi i vam sentir com venien els avions, llavors hi va haver

una gran fumarada i molt soroll”, relata. L’avi el va enviara casa, al carrer de Corró -on regentaven una botiga de

despulles de be i vedella-, per veure si la família estava bé i tornar-lo a informar. Pel camí, en bicicleta, va trobar els enderrocs de diversos edificis, com ara el safareig, a Torrasi Bages, i va conèixer la mala sort de diversos veïns i coneguts, però la família estava bé. (Emili Ramon i Dolors Traveria )


REACCIONS INTERNACIONALS

Els bombardeigs van provocar múltiples reaccions internacionals de rebuig, especialment quan es produïen sobre ciutats i nuclis habitats per població civil, lluny de qualsevol objectiu militar, com en el cas de Barcelona. Aquests fets van arribara l'opinió pública de tot el món. Malauradament , això no va servir per aturar-los.

La des de l'inici, l'abril de 1937, la Societat de Nacions -precedent de les Nacions Unides- va condemnar els atacs aeris sobre Barcelona.

El Senat dels Estats Units va aprovar per unanimitat un text de protesta en el qual es condemnaven els bombardeig aeris sobre la població civil. El secretari d'Estat, Cordell Hull va escriure: “En aquesta ocasió, quan la pèrdua de vides humanes entre la població civil no combatent és potser més gran del que mai ho hagi estat a la història, crec que estic parlant en nom de tota la població nord-americana quan expresso un sentiment d'horror per tot el futur els centres de població civil no seran ja objecte de bombardeigs militars des de l'aire”.

Diverses personalitats de tot el món van fer declaracions de condemna dels bombardeigs nacionals. La resolució final de la Conferència recalcava l'oposició total als atacs aeris contra ciutats i pobles indefensos.

Com a prova del ressò que al seu dia van tenir els bombardeigs sobre Barcelona, citarem finalment el cas del primer ministre britànic Winston Churchill que, durant la segona guerra mundial, el 18 de juny de 1940, en plena batalla d'Anglaterra, quan el terror dels bombardeigs alemanys era també extrem, va declarar:” No vull menysprear la severitat del càstig que cau sobre nosaltres, però confio que els nostres conciutadans demostraran ser capaços de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona.


ELS BOMBARDEIGS DEL MARÇ DE 1938

El mes de març va ser fatídic per la ciutat de Barcelona, hi van haver molts bombardejos i de molts seguits, però sobre tot molt intensos al llarg de la costa.

El bombardejos més fatídics de tota la guerra civil, van ser el 16, 17, i 18 de Març de 1938.

Fins el moment avien agut moltes destroces i morts. El primer cop van bombardejar la ciutat repetidament, i van deixar en sopols a tota la ciutat durant dos dies. Segons diverses fonts entre la nit del dia 16 i el migdia del dia 18, van haver uns 13 atacs aeris , amb destroces molt grans. Aquests atacs, van tenir una intensitat molt grossa, que junt amb la por que van posar al cos dels ciutadans, van caos demogràfic molt gran.

L'INICI DELS BOMBARDEIJOS. QUI BOMBARDEJA?

Els primers atacs contra Barcelona van ser, però, per mar. El vespre del 10 de novembre de 1936 un vaixell Italià, que es trobava a 14 km de la costa, va disparar uns abusos que no van arribar a les costes barcelonines i van caure al mar.

La nit del 18 de gener de 1937 i els dies 9 i 10 de febrer es van produir nous atacs que, de manera gairebé innòcua, van arribar a la costa. Sembla que alguns obusos es van disparar des d'un submarí Italià.

El primer bombardeig aeri va ser el 16 de març de 1937, a tres quarts de set del matí, efectuat per tres avions que van causar destrosses majorment al Poble Sec i a la Barceloneta. El segon va tenir lloc el 18 d'abril, en què un sol avió va deixar caure la seva càrrega mortal sobre l'avinguda Francesc Layert ( avui Paral·lel) i rodalies.

El primer bombardeig aeri que va causar una gran mortaldat a Barcelona va ser el del 29 de maig de 1937, que era el tercer que patia la ciutat i el primer de nocturn. Set avions trimotors Savoia Marchetti S-18 procedents de Mallorca van llençar, a quarts de quatre de la nit, multitud de bombes, la major part de 50 kg i altres d'incendiàries, sobre la ciutat. Els barris més afectats van ser la Barceloneta i l'Eixample, especialment els voltants de la plaça Ferrer i Guàrdia (avui Urquinaona)i la Via Durruti (avui Via Laietana).



BARCELONA CONTRA EL FEIXISME

El pronunciament va fracassar completament a Catalunya. Els militars revoltats (dirigits per Goded) van ser vençuts per les forces lleials a la Generalitat republicana: guàrdies d'assalt, guàrdia civil i, sobretot, milers d'obrers i militants d'esquerra, principalment de la CNT. Els enfrontaments van ser especialment durs a Barcelona, però els rebels es van acabar rendint.

El 19 de juliol el govern republicà va decidir lliurar armes als sindicats i als partits del Front Popular. Una bona part de l'exercit i de les forces de seguretat de la República i amplis sectors de les classes mitjanes compromeses amb la democratització i la modernització social de les classes mitjanes compromeses amb la democratització i la modernització social de la República també es mantingueren fidels al govern. Començava un enfrontament molt greu, una GUERRA CIVIL.

CAUSES DE LA GUERRA CIVIL

El 17 de juliol de 1936 a Melilla, Tetuan i Ceuta, i el 18 de juliol a la Península, una part de l'alta oficialitat de l'exercit (els generals Sanjurjo, Mola, Franco, Queipo de Llano, etc.), de tradicionalistes (carlins conservadors) i de falangistes van protagonitzar un cop d'estat. S'apoderaren dels òrgans del govern (governs civil, ajuntaments...) d'algunes ciutats i van constituir una junta militar amb la intenció de “restablir l'ordre” i fer fora al govern del Front Popular.

    El moviment dels generals era producte dels desitjos dels sectors més conservadors de les classes dominants espanyoles, que no acceptaven que el govern d'esquerres de la Repúblic

    portés a terme unes reformes que “lesionaven” lleugerament els seus privilegis de sempre.


INTRODUCCIÓ

Un 13 de febrer de 1937, aquest dimarts fa 70 anys, el vaixell de guerra italià Eugeni de Saboya bombardejava Barcelona causant 18 morts i impactant la fàbrica Elizalde, situada al Passeig Sant Joan. Aquest va ser el primer d'una sèrie de bombardejos que van assetjar la ciutat durant gairebé dos anys.


Els atacs aeris sobre Barcelona durant la guerra civil espanyola van iniciar una nova manera d'entendre les confrontacions militars. Amb base a Mallorca, l'aviació italiana (Aviazione Legionaria) i la Legió Condor van castigar la ciutat amb més de vint bombardejos durant dos anys, causant centenars de morts i destruint barris sencers com La Barceloneta.

Es tractava d'un nou model de guerra, basat en la desmoralització de la població i en l'aniquilació dels seus recursos, que va tenir a Barcelona un dels seus primers exemples rellevants.


Els barcelonins van reaccionar amb el que es va anomenar com resistència passivaque va tenir la seva materialització en la construcció d'uns 1.300 refugis antiaeris al llarg de la ciutat.