miércoles, 28 de noviembre de 2007

L'IMPACTE LITERARI DELS BOMBARJEIGS

(testimonis)

"Un vespre, sortint del curs de l'Institut de Cultura de la dona, en arribar a la plaça de Catalunya, van sonar les sirenes. Tots els que hi érem ens vam esporuguir i vam començar a córrer cap als refugis. Jo anava a agafar el Tren de Sarrià i vaig començar a córrer. Vaig trobar una noia que tenia més o menys la meva edat i amb tanta por com jo. Sense coneixe'ns, ens vam agafar del braç i vam córrer les dues juntes fins el tren. En arribar, ens vam acomiadar i mai més no ens hem vist ni he sabut qui era ... ", (Guillem Carbonell)


"(Després del bombardeig), dins l'Escola Milà i Fontanals el silenci era impressionant. El sòcol de l'edifici apareixia com rosegat pels impactes de l'explosió. Al llarg d'aquest sòcol hi havia sis persones ajagudes: un noi i cinc cossos grans. Eren morts (…) L'enfollida mare d'aquell noi mort va comparèixer, i allà hauríeu vist la seva desesperada lluita, estiregassant ella el cos del fill que un home també estiregassava pel seu cantó, ben disposats a no deixar-se'l prendre. Fins que tots els esforços de la mare van ser inútils, i va haver de veure el cos del fill amuntegat damunt d'altres cadàvers en el camió que se'ls enduia tots cap al dipòsit del Clínic."
(Josep Miracle, Barcelona).


Eren les 9.05 del matí del dimarts 31 de maig de 1938,en plena Guerra Civil espanyola, quan cinc avions italians,

Savoia S-79, procedents de Mallorca, van deixar caure sobre el centre de Granollers 60 bombes de 750 quilos de

metralla. Era el moment de més moviment a la ciutat, els infants anant a l’escola i molta gent al carrer fent cua per

obtenir menjar. Així que l’impacte del bombardeig, d’un sol minut de durada, va ser enorme, amb almenys 224

morts i 80 edificis sinistrats.

Com cada matí, Dolors Traveria, que llavors tenia 10anys, es dirigia a l’escola de les Josefines. En el moment

del bombardeig, “era davant el quiosc, cada dia passàvem a veure el TBO. Quan vam arribar a l’escola, ens van fer

estirar en un camp de cols de darrere amb una agulla imperdible a la boca per evitar que, per l’esclat, ens rebentéssim.

Quan va haver passat el bombardeig, la mestra Agnès Vendrell ens va acompanyar a casa”, explica.

Emili Ramon, que ja era un noi de 14 anys, va viure el bombardeig des de lluny, ja que “era a l’Ametlla, a casa

dels meus avis. Estàvem llaurant una carena amb el meu avi i vam sentir com venien els avions, llavors hi va haver

una gran fumarada i molt soroll”, relata. L’avi el va enviara casa, al carrer de Corró -on regentaven una botiga de

despulles de be i vedella-, per veure si la família estava bé i tornar-lo a informar. Pel camí, en bicicleta, va trobar els enderrocs de diversos edificis, com ara el safareig, a Torrasi Bages, i va conèixer la mala sort de diversos veïns i coneguts, però la família estava bé. (Emili Ramon i Dolors Traveria )


No hay comentarios: