Els bombardeigs van provocar múltiples reaccions internacionals de rebuig, especialment quan es produïen sobre ciutats i nuclis habitats per població civil, lluny de qualsevol objectiu militar, com en el cas de Barcelona. Aquests fets van arribara l'opinió pública de tot el món. Malauradament , això no va servir per aturar-los. La des de l'inici, l'abril de 1937, la Societat de Nacions -precedent de les Nacions Unides- va condemnar els atacs aeris sobre Barcelona.
El Senat dels Estats Units va aprovar per unanimitat un text de protesta en el qual es condemnaven els bombardeig aeris sobre la població civil. El secretari d'Estat, Cordell Hull va escriure: “En aquesta ocasió, quan la pèrdua de vides humanes entre la població civil no combatent és potser més gran del que mai ho hagi estat a la història, crec que estic parlant en nom de tota la població nord-americana quan expresso un sentiment d'horror per tot el futur els centres de població civil no seran ja objecte de bombardeigs militars des de l'aire”.
Diverses personalitats de tot el món van fer declaracions de condemna dels bombardeigs nacionals. La resolució final de la Conferència recalcava l'oposició total als atacs aeris contra ciutats i pobles indefensos.
Com a prova del ressò que al seu dia van tenir els bombardeigs sobre Barcelona, citarem finalment el cas del primer ministre britànic Winston Churchill que, durant la segona guerra mundial, el 18 de juny de 1940, en plena batalla d'Anglaterra, quan el terror dels bombardeigs alemanys era també extrem, va declarar:” No vull menysprear la severitat del càstig que cau sobre nosaltres, però confio que els nostres conciutadans demostraran ser capaços de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario